Aresta Nord de la Nana

Vet aquí un de tants casos de vies que van canviant de tarannà amb el pas de les cordades. Ve a tomb transcriure unes línies del “Roques, Parets i Agulles” dedicat als Frares Encantats:

Era una de les ascensions clàssiques de l’escalada montserratina fins a la utilització desmesurada del burí […] Originàriament es superaven aquests passos en artificial col·locant, en comptes d’unes segures burinades, els clàssics “invents” molt característics del que podem anomenar “tècnica montserratina”: petits reblons, taquets de fusta o trossets de plom, així com flors de pitonisses i filferros, tot molt insegur, però digne d’experimentar.

Aproximació:

Des de Can Massana en dirigim al refugi Vicenç Barbé. Un cop al refugi prenem la Canal Ampla direcció al Portell Estret. Un cop a l’alçada de la Sensenom ens desviem cap a llevant seguint la ruta d’Alts Frares.

Després de passar pel vessant oest de la Mamelluda arribarem a un replà on comença la via amb la Nana a Ponent i el Morro Pla a Llevant.

La via:

Des del peu de via costa veure les burinades, que queden una mica amunt. Encetem l’escalada per la cara oest per un cop guanyat el llavi anar a buscar l’aresta nord. A partir d’aquest punt la via és una tirallonga d’expansions (burins i espits), fet que permet afrontar l’escalada amb esperit esportiu. Trobarem dos panxes on tocarà tibar de dits i una mica més amunt el pas clau, més tècnic on haurem d’encertar el moviment.

Descens:

Ràpel pel vessant nord-oest.